El Cançoner de Figueres:
un tresor cultural amagat
.
El Cançoner de Figueres inclou 134 peces musicals, amb lletra i música, recollides a Figueres durant els anys 1926 i 1927 per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, per Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet. No es tracta només d’una recopilació de cançons, sinó també de la memòria i els comentaris dels col·lectors que van recollir-les. A través d'aquests textos, descobrim el dia a dia, el contacte i les vivències amb els cantaires, una mostra de com vivia la gent senzilla en aquells anys i de com, a través de les cançons, transmetien històries i coneixements.
Bona part d’aquestes cançons, veritable tresor cultural, s’haurien perdut irremeiablement si no les haguessin recopilat. La transmissió oral, que abans era el principal mode de conservació, s’estava perdent gradualment.
A més del valor musical, les memòries i comentaris dels col·lectors són un testimoni impagable de la vida rural a l’Alt Empordà a principis del segle XX. Ens apropen a les experiències i vivències dels cantaires, persones anònimes que van contribuir de manera significativa a la construcció del nostre patrimoni cultural.
Tot el que s’està fent per mantenir i difondre aquest material és crucial per a la preservació i el coneixement de la nostra cultura.

El Cançoner de Lladó i Navata:
una joia folklòrica a preservar
El Cançoner de Lladó i Navata recull un total de 101 peces musicals, amb lletra i música, totes les recol·lectades a Lladó i Navata durant els anys 1926 i 1927 per Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
A més de les 101 cançons, el volum inclou una part narrativa que explica el dia a dia d’aquesta tasca: les vivències dels col·lectors amb els cantaires i la seva gent, l’estada als pobles i als masos, i una mostra de com vivia la gent senzilla en aquella època i de com, a través de les cançons, transmetien històries i coneixements. També hi trobem dos articles, un de Lladó i un de Navata, explicant com eren els pobles en aquells anys i com s'hi vivia.
Algunes d’questes cançons, veritable tresor cultural, s'haurien perdut irremeiablement si no s’haguessin recopilat. La transmissió oral, que abans era el principal mode de conservació, es perdia gradualment en aquells anys.
Més enllà del valor musical, les memòries i comentaris dels col·lectors constitueixen un testimoni impagable de la vida rural a l'Alt Empordà durant el primer terç del segle XX. Ens apropen a les experiències i vivències dels cantaires, persones anònimes que van contribuir de manera significativa a la construcció del nostre patrimoni cultural.
La feina que es fa per mantenir i difondre aquest material és essencial per a la preservació i el coneixement de la nostra cultura.